Que la canera de
Lleida fa uns anys que no funciona de cap manera, és ja un clàssic. Representants de diferents
Protectores hem intentat de pactar millores que han tingut sempre un èxit molt
relatiu per acabar, com per inèrcia, on hem començat. Decebedor i frustrant!
Se sap que, malgrat
les queixes, encara netegen les gàbies a cops de mànega de manera que els
animals acaben xops. Se’ls va proporcionar casetes on aixoplugar-se que quan es
van anar trencant no han reposat. Les gosseres estan en mal estat . Els animals
estan prims i pateixen gana. A partir de les sis de la tarda no hi ha recollida
d’animals, per tant si heu trobat un gos o gat abandonats o se us ha escapat i heu perdut el vostre, mal assumpte!, el més probable és que,
desorientat i enfredorit, acabi ferit o mort a la calçada o a la carretera, ja que quan arriba l’endemà , hora de
recollir-lo, vés-li a fer un nus a la
cua, qui sap on para! Tampoc tenen gossera d’acollida per tant quan arriba un
animal el deixen on els sembla millor; se sap d’algun cas en què els altres
l’han atacat i l’han deixat mig mort, és el cas del Jaqui que va quedar
traumatitzat per sempre i es va salvar
gràcies a una voluntària. El veterinari només hi va un cop per setmana de
manera que cap concessió si surt un problema.
Amb tot això ens
preguntem: per què serveixen els impostos que paguen les i els ciutadans que, part dels mateixos, haurien d’anar a cobrir les necessitats dels
animals? On queda la llei de protecció que obliga els ajuntaments a recollir els animals abandonats o perduts ? Com fem
entendre als nostres animals que a partir de les 6 no es poden perdre perquè
l’ajuntament de Lleida no els acollirà? Si tenen problemes amb la clínica
veterinària que els feia el servei els
han de resoldre, però ni les persones ni
els animals no tenim la culpa, si no saben trobar solucions als conflictes que la seva ineficàcia ha generat.
Totes les persones
que portem temps dins del món animalista i en concret relacionat amb les
protectores sabem el que costa fer-les funcionar en tots els sentits: atendre
dignament els animals acollits, fer unes bones adopcions filant prim sobre la
família adoptiva, tenir un voluntariat de primera i sobretot que quadrin els
números. Això vol dir que són centres d’acollida privats que se sostenen amb el
que es cobra de les adopcions i de qualsevol altre acte o acció fet expressament per recollir diners, ja que sense
diners no es pot funcionar (fem taules, calendaris, rifes...)
Quan ens assabentem
que un CAAC, com el de Lleida, altrament dit Canera, no funciona, amb el
pressupost que hi dedica i la gent que hi treballa, se’ns trenquen tots els esquemes. I com a
ciutadans i ciutadanes tornem , un cop més, a perdre la fe en els polítics i en
la seva voluntat i capacitat per governar. Ja ho deia Mahatma Gandhi: “ La moral dels pobles i de les persones es
coneix segons el tracte que donen als animals”. Molts Ajuntaments suspendrien i
al de Lleida li posaríem un molt deficient perquè, malgrat les oportunitats, no ha recuperat mai.
