L’Estel va
arribar a la protectora un diumenge del novembre del 2011. Va arribar quan era molt jovenet i ara tindrà uns tres anys. Possiblement es va
perdre mentre el portaven a caçar, però ràpid es va fer a la vida a la
protectora. L’Estel és un gos molt simpàtic, afectuós i bo. No obstant, el seu
estigma de “gos caçador” ha fet que durant anys ningú es fixés en ell. Desenes
de companys seus de refugi han entrat després que ell i cada vegada que
marxaven adoptats les voluntàries ens preguntàvem quan arribaria el gran dia
per l’Estel.
La mateixa
pregunta s’ha fet el Jan, el petit de la nova família de l’Estel: “Com pot ser
que ningú l’hagi adoptat en tot aquest temps amb lo bo i guapo que és?”. Les
voluntàries del refugi ens fem la mateixa pregunta i intuïm la resposta: les
persones encara som molt classistes i en la majoria d’ocasions busquem una
mascota per la seva raça enlloc de pel seu caràcter.
Però el gran dia
ha arribat, i la família de la Pilar ha decidit adoptar l’Estel i n’estan molt contents.
L’adopció de l’Estel és una mostra que per tenir una mascota i ser feliç no cal
que sigui d’una raça determinada o un cadell.
Gràcies família
per haver demostrat saber mirar on els moltes persones no han vist res, tants
mesos d’espera a la protectora li han valgut la pena ja que l’Estel ha trobat
la família del seus somnis.
Què sigueu molt
feliços i gràcies per adoptar-lo!
